La llei de canvi climàtic que s’acaba d’aprovar no està a l’altura del repte civilitzatori front al que ens trobem i que exigix canvis molt més ambiciosos.
Les crisis de sostenibilitat que ens afecten (pèrdua de biodiversitat, contaminació per plàstics, esgotament de recursos, desigualtats socials extremes, entre d’altres) demanen canvis dràstics en els modes de vida que no són contemplats per aquesta llei.
Una llei que seguix apostant pels poders corporatius per a solucionar el desastre que ells mateixos han causat. Una llei que ni tan sols permetrà que Espanya acomplisca els seus compromisos per al 2030.
És per això que la Comunitat UJIxPlaneta ens adherim al manifest de la Xarxa per la Justícia Climàtica y Rebelión por el Clima, que ja compta amb el recolzament de més de cent organitzacions:
UNA LLEI DEL CLIMA INSUFICIENT, UNA OPORTUNITAT PERDUDA.
Hem d’insistir en la lluita per corregir la seva falta d’ambició
- Un centenar d’organitzacions ecologistes i socials se sumen al manifest sobre la recentment aprovada Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica.
- Les organitzacions assenyalen que el text actual no permetrà a l’Estat espanyol complir els seus compromisos climàtics en 2030, com reclama la comunitat científica. Per això segueixen reclamant una llei a l’alçada de l’emergència climàtica
Fa més de dos anys que es va iniciar la tramitació de l’Avantprojecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica que acaba de ser aprovat pel Congrés dels Diputats. Durant tot aquest temps les conseqüències de l’emergència climàtica avancen, el planeta dona cada vegada més senyals de greus alteracions climàtiques: les pluges torrencials, els episodis de sequera i els grans incendis forestals segueixen adquirint enormes dimensions i terribles conseqüències. De fet, l’any 2020 és de nou un dels més càlids mai registrats.
Després de cinc anys de la signatura de l’Acord de París la llei climàtica falla novament a atendre les indicacions científiques, el que ens portarà a un increment de la temperatura global molt per sobre de l’1.5C i 2 ºC. En 2019 la comunitat internacional i científica va advertir de la necessitat de reduir les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle (GEH) en un ordre superior al 7,6% anual. Un ritme de reduccions que hauria de portar l’Estat espanyol a una meta de reducció d’emissions GEH superior al 55% el 2030 respecte al 1990. Tanmateix, la llei recentment signada es limita a una escassa reducció del 23%, que es queda molt lluny fins i tot del que el mateix govern ha aprovat en les institucions europees. Aquest és un aspecte clau, que, per si sol, fa que la llei neixi clarament obsoleta.
La responsabilitat davant la urgència de l’emergència climàtica fa ser prou prudent com per admetre la necessitat d’aprovar una llei per fer-li front, però els continguts amb què se’ns presenta arriben amb més d’una dècada de retard. Hi ha avenços com la prohibició de la mineria d’urani i de les prospeccions de combustibles fòssils, la rehabilitació energètica o el càlcul de la petjada de carboni en el sector financer, així com la incorporació d’un objectiu 100% renovable, encara que només per al sistema elèctric i massa llunyana. Però, la falta de concreció d’algunes de les propostes, el deixar pendents els objectius fonamentals a normatives posteriors o la manca d’una aposta clara per autèntics mecanismes de participació ciutadana posen en risc els tímids avenços que es donin en els propers anys.
Al llarg d’aquests més de dos anys de tramitació, nombroses persones s’han mobilitzat als carrers exigint justícia climàtica, s’han traslladat nombroses observacions al text, s’han publicat nombroses notes de premsa i manifestos reclamant mesures a l’altura del repte que afrontem. El text final no recull aquestes peticions. De fet, el projecte de llei s’ha debilitat durant aquest procés al deixar la porta oberta als combustibles fòssils i permetre l’ús del gas a tot el transport, la qual cosa és inadmissible. Tampoc contempla l’eliminació de les subvencions als combustibles fòssils i mesures necessàries per frenar l’increment dels viatges en avió o la creixent i insostenible industrialització de l’agricultura i la ramaderia.
Amb l’aprovació d’aquesta llei es tanca una finestra d’oportunitat per a enfrontar de forma real l’emergència climàtica. Un moment per respondre a la manca de mesures capaces de frenar un model de producció i consum que genera el canvi climàtic, i que a més, es demostra incapaç de satisfer les necessitats vitals de les persones, precaritzant-les i posant en situació de vulnerabilitat a gran part de la població mundial; els ecosistemes i la resta d’éssers vius que habiten aquest planeta.
En la llei es promet un procés de revisió dels seus objectius, que ja avui estan totalment desfasats, per 2023, reclamem que s’iniciï ja un debat públic i ciutadà sobre uns objectius climàtics molt més adients. En aquest sentit seguirem atentament la gestió que es faci de l’Assemblea Ciutadana pel Clima que contempla la llei, ja que, amb l’experiència dels precedents al Regne Unit i França, considerem important que es dugui a terme amb garanties de representativitat, independència respecte a partits i parts interessades, transparència, debat públic i compromís polític amb els seus resultats, i no es limiti a un simulacre.
La norma incorre a més en les atractives falses solucions del capitalisme verd, que ens parlen dels miracles impossibles i dels avenços tecnològics sense tenir en compte el seu elevat cost energètic i material ni els efectes sobre les nostres vides. Per contra, és imprescindible reduir el nostre consum de materials i energia, acompanyant-lo d’una redistribució de les feines que garanteixi llocs de treball compatibles amb una vida digna per a tothom, i amb la construcció de models basats en la cooperació, la solidaritat local i global, i la interdependència de les cures essencials.
Seguirem lluitant pel canvi necessari, un canvi que posi en el centre les persones, els cossos, els territoris i la Terra, sense deixar ningú enrere.
Rebelión por el Clima
Xarxa per la Justícia Climàtica