No hi ha dubte: extinció massiva i caos climàtic en marxa
Les conclusions dels estudis científics són indiscutibles: les catàstrofes es produeixen davant els nostres ulls i a gran escala. La pandèmia de la covid s’origina en una zoonosi relacionada amb la desforestació. Les gotes fredes, nevades, pluges torrencials, sequeres, onades de calor i megaincendis es multipliquen i s’acceleren. Al nostre país, un 75% del territori està en risc alt de desertificació.
Estem vivint la sisena extinció massiva, amb un milió d’espècies amenaçades. Els nivells de contaminació són alarmants (plàstics, pesticides, nitrats, metalls pesants, etc.) i sabem que alguns punts de no retorn climàtic –tipping points– ja s’han activat.
Mirem a dalt, però no actuem: el que diu la ciència en 2022
Segons l’IPCC en 2021 per a no superar 1,5 °C d’escalfament global, que desestabilitzaria totalment el sistema climàtic, “es necessiten transicions ràpides i de gran abast en els sistemes energètic, terrestre, urbà, d’infraestructures (inclòs el transport i els edificis), i industrial. Tals transicions en els sistemes no tenen precedents en el que a escala es refereix.
Però la realitat és que aquestes transicions ràpides que demanda la ciència i que són possibles, no s’estan realitzant.
En 2022, les emissions continuen augmentant, els recursos es continuen esgotant i els governs continuen subvencionant amb diners públics la indústria dels combustibles fòssils i altres activitats que danyen tant el medi ambient com la salut humana.
Malgrat les robustes evidències científiques de les últimes dècades, els successius governs, baix la influència dels lobbies empresarials, no han pres mesures concordes a la magnitud, urgència i gravetat de les emergències climàtica, ambiental, energètica i de la biodiversitat.
En paraules d’António Guterres, durant la publicació de l’últim informe de l’IPCC el passat 4 d’abril “els governs i les corporacions estan mentint i ens porten a un planeta inhabitable. No es limiten a fer cas omís; sinó que estan afegint més llenya al foc».
Aquesta actitud fa que les amenaces per a la supervivència de la nostra civilització, i fins i tot per a la vida en el planeta, augmenten cada dia, pel que pot qualificar-se de criminal. La situació és ja tan greu que ha fet necessària la mobilització de la comunitat científica per a exigir que s’actue immediatament. Ja no hi ha temps.
Què pot fer la Universitat davant aquesta situació?
En una època de conflictes pels recursos escassos i de vulnerabilitat de la humanitat sense precedents, necessitem que funcione la intel·ligència col·lectiva, el compromís de totes i de tots per a reconèixer que ha arribat el moment de passar a l’acció, i la valentia per a fer-ho.
El sisè informe de l’IPCC és d’una claredat meridiana: els canvis de consum individual no basten i fa falta una transformació profunda i ràpida del conjunt del sistema productiu, així com una transició justa per als col·lectius més vulnerables.
Per als canvis que necessitem, les universitats tenen el potencial i la responsabilitat d’actuar per a evitar els pitjors escenaris i per a adaptar-nos de la millor manera al nou món que ens trobarem. Saber i no actuar és una forma de negacionisme.
Per això demanem a la Universitat Jaume I:
- La creació d’una estructura d’alt nivell, dotada de competències, personal i pressupost suficient, amb l’objectiu de prioritzar la transformació social cap a la sostenibilitat ambiental en tots els estudis, en la investigació i en la governança del campus, així com en totes les polítiques universitàries.
- La incorporació en tots els títols universitaris d’una assignatura obligatòria sobre les crisis climàtica, ecològica i energètica així com la seua relació amb l’actual model econòmic.
- Que s’establisca l’objectiu d’aconseguir la neutralitat climàtica abans de 2030, partint d’un pla integral d’actuació elaborat amb la participació de representants dels diferents col·lectius universitaris
- Que no tinguen cabuda a la Universitat les empreses de combustibles fòssils. I això vol dir que no s’accepte finançament ni col·laboració de cap tipus (càtedres, beques, ajudes…) de les empreses que inverteixen en combustibles fòssils.
En definitiva, demanem que la Universitat Jaume I active tot el seu potencial i passe a l’acció real, i que ens deixem de declaracions d’intencions, propòsits i promeses. El temps se’ns acaba i ens ho juguem tot.
El 1.5º ha fracassat. Revolució climàtica JA!
