El proper dijous 2 de juny a les 18 h. a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat Jaume I tindrà lloc la xarrada “Emergència climàtica i crisi ecològica: revolució o col·lapse” juntament amb la presentació del moviment internacional Rebel·lió Científica. L’esdeveniment, organitzat per Comunitat UJIxPlaneta i Rebel·lió Científica Castelló, anirà a càrrec de Juan Bordera i Belén Díaz i es podrà seguir també en línia al canal de Youtube de XR Spain.
Breu resum: Juan Bordera, periodista especialitzat en clima i energia i activista. Juan Bordera es col.laborador a la revista CTXT on va publicar les filtracions de l’últim l’informe de l’IPCC. També és autor, junt amb Antonio Turiel (físic i matemàtic, investigador del CSIC) de l’assaig “El otoño de la civilización”, en el que s’analitza la crisi energètica i el canvi climàtic. En aquesta xarrada ens parlarà de la greu situació en la qual ens trobem a conseqüència de les diferents crisis que ens assolen (ecològica, climàtica, energètica, social…), totes provocades pel xoc de l’actual sistema socioeconòmic amb els límits del planeta. També es comentaran les opcions que encara tenim al nostre abast per tal d’evitar els pitjors escenaris.
A més, juntament amb Belén Díaz, ambientòloga i activista, presentaran Rebelión Científica, moviment internacional format per científics/es i acadèmics/ques que proposen una protesta activa i noviolenta per aconseguir els canvis necessaris per frenar l’emergència climàtica.
Rebel·lió Científica neix a conseqüència de la passivitat dels governs per respondre a les urgents accions que demana la ciència des de fa més de 50 anys (i que recull el darrer informe sobre canvi climàtic publicat pel Grup d’Experts de Canvi Climàtic de l’ONU, IPCC).
La ciència fa dècades que evidencia la gravíssima alteració climàtica i la degradació de tots els paràmetres planetaris. Hem arribat a un punt irreversible on al màxim que podem aspirar és a evitar els pitjors escenaris que farien impossible la vida humana sobre el planeta. Aquesta situació crítica interactua amb altres com la crisi energètica o l’escassetat de materials i conflictes com la guerra d’Ucraïna, amenaçant la seguretat alimentària globalment.
El temps que queda ara per a actuar és molt breu i les transformacions que es requereixen afecten tots els àmbits de la nostra vida, i la transició energètica és la més controvertida per la influència del “tecnooptimsme”. No obstant això, els governs segueixen defensant el model econòmic que ens ha portat a aquest desastre i que pretenen que el solucione.
Davant la inacció governamental, i per coherència amb les evidències i alarmes científiques, investigadors i acadèmics de tot el món han decidit passar a l’activisme per advertir a la població de la magnitud del problema i forçar els governs a adoptar mesures immediates que eviten les pitjors conseqüències que portarien al col·lapse dels ecosistemes i de les nostres societats.
